res

He esborrat aquell post. Em sap greu pels vostres comentaris, que també s'han esborrat, però tranquils, els conservo, malgrat sigui en privat.

[@more@]



4s comentaris

Si no puedes con ellos, únete!

Estimats i benvolguts blocaires,

ho he fet… he caigut…

… m'he comprat uns pantalons de pitillo…

… d'aquells que vaig jurar que mai em compraria…

i lo pitjor és…

… que m'encanteeeeeeeen!!! xDDDDDDDDDD

[@more@]



8s comentaris

Quina puta merda

No puc parar d’escoltar Why They Call It The Blues. Però aquest cop no és perquè estigui trista, sino que aquest cop és perquè sento ràbia.

(censured)

Bua, necessito algú que em salvi… cry.png

p.d.: ho sento, he esborrat molta part del post… no pregunteu…

[@more@]



14s comentaris

conflictes

A vegades penso que tot el que faig són coses per estar ocupada i evitar pensar en coses en les que prefereixo no pensar. Si em permeteu que em posi freudiana, els meus conflictes interiors els tinc super-hiper-mega reprimits. Ara no estic parlant de sexe, aquest tema el tocaré un altre dia, o no, bé és igual.

Tinc molts conflictes reprimits, molts. Són conflictes familiars. Cada cop em costa més afrontar el fet que tinc una família, bé, em costa molt. La meva família té dues meitats. Una meitat la constuteixen aquells qui m’han estimat i a qui jo he estimat. Aquesta part de la família sempre ha tingut problemes, però s’han agreujat molt des del càncer i la mort d’una persona molt propera, a qui anomenaré C.. Ara, aquesta part de la família s’està destruïnt, les boles es fan grosses i ningú fa res. I jo miro a un altre costat perquè em veig incapaç d’afrontar-ho. Sobretot les 3 coses que considero més greus. L’altra part de la família està constituïda per unes persones amb qui tinc més o menys bona relació, que ens veiem poc, però diguéssim que som "correctes", fredament correctes, i després hi ha unes altres persones, governades per "la Bruixa" (o directament la Bruixa), que contribuiexen a que la Bruixa vagi fent lliurement. Ella ens enverina, ens insulta, ens humilia. Ella és culpable que la C. hagués passat per una depressió greu, que patís un trastorn d’ansietat greu durant tota la seva vida, que necessités ajuda psiquiàtrica, i medicació, i que es passés molts dies i moltes nits plorant. I crec que això va causar en part aquell càncer. Sé que no ho puc demostrar, que són suposicions meves no basades en cap fet científic. Però és igual, això mai li perdonaré a la Bruixa.

Aquesta nit he sommiat algo estressant. En el somni jo em trobava malament i el metge em receptava medicaments pal·liatius, dels que es donen als malalts terminals.

No acostumo a pensar en la C. Almenys quan hi penso no és algo trist, senzillament recordo algunes coses de tant en tant. Però ara potser estic molt més sensible perquè veig venir el dinar que se m’acosta. Aquest cop serà el pitjor de tots, perquè hi ha notícies noves, sucoses, i la Bruixa farà mal, molt de mal. I el que em fa més ràbia és que jo seré la única ferida. Perquè tot el despreci el dirigirà, com sempre, a la part de la família que m’ha estimat a mi. A la part de la família que ara està xunga. A la part de la família que em queda després de la mort de la C.

I de tot això només em veig capaç de parlar-ne amb vosaltres tres. S., S. i D. necessito anar a fer un cafè amb vosaltres.

[@more@]

Comentaris tancats a conflictes

conflictes

A vegades penso que tot el que faig són coses per estar ocupada i evitar pensar en coses en les que prefereixo no pensar. Si em permeteu que em posi freudiana, els meus conflictes interiors els tinc super-hiper-mega reprimits. Ara no estic parlant de sexe, aquest tema el tocaré un altre dia, o no, bé és igual.

Tinc molts conflictes reprimits, molts. Són conflictes familiars. Cada cop em costa més afrontar el fet que tinc una família, bé, em costa molt. La meva família té dues meitats. Una meitat la constuteixen aquells qui m’han estimat i a qui jo he estimat. Aquesta part de la família sempre ha tingut problemes, però s’han agreujat molt des del càncer i la mort d’una persona molt propera, a qui anomenaré C.. Ara, aquesta part de la família s’està destruïnt, les boles es fan grosses i ningú fa res. I jo miro a un altre costat perquè em veig incapaç d’afrontar-ho. Sobretot les 3 coses que considero més greus. L’altra part de la família està constituïda per unes persones amb qui tinc més o menys bona relació, que ens veiem poc, però diguéssim que som "correctes", fredament correctes, i després hi ha unes altres persones, governades per "la Bruixa" (o directament la Bruixa), que contribuiexen a que la Bruixa vagi fent lliurement. Ella ens enverina, ens insulta, ens humilia. Ella és culpable que la C. hagués passat per una depressió greu, que patís un trastorn d’ansietat greu durant tota la seva vida, que necessités ajuda psiquiàtrica, i medicació, i que es passés molts dies i moltes nits plorant. I crec que això va causar en part aquell càncer. Sé que no ho puc demostrar, que són suposicions meves no basades en cap fet científic. Però és igual, això mai li perdonaré a la Bruixa.

Aquesta nit he sommiat algo estressant. En el somni jo em trobava malament i el metge em receptava medicaments pal·liatius, dels que es donen als malalts terminals.

No acostumo a pensar en la C. Almenys quan hi penso no és algo trist, senzillament recordo algunes coses de tant en tant. Però ara potser estic molt més sensible perquè veig venir el dinar que se m’acosta. Aquest cop serà el pitjor de tots, perquè hi ha notícies noves, sucoses, i la Bruixa farà mal, molt de mal. I el que em fa més ràbia és que jo seré la única ferida. Perquè tot el despreci el dirigirà, com sempre, a la part de la família que m’ha estimat a mi. A la part de la família que ara està xunga. A la part de la família que em queda després de la mort de la C.

I de tot això només em veig capaç de parlar-ne amb vosaltres tres. S., S. i D. necessito anar a fer un cafè amb vosaltres.

[@more@]

Comentaris tancats a conflictes

conflictes

A vegades penso que tot el que faig són coses per estar ocupada i evitar pensar en coses en les que prefereixo no pensar. Si em permeteu que em posi freudiana, els meus conflictes interiors els tinc super-hiper-mega reprimits. Ara no estic parlant de sexe, aquest tema el tocaré un altre dia, o no, bé és igual.

Tinc molts conflictes reprimits, molts. Són conflictes familiars. Cada cop em costa més afrontar el fet que tinc una família, bé, em costa molt. La meva família té dues meitats. Una meitat la constuteixen aquells qui m’han estimat i a qui jo he estimat. Aquesta part de la família sempre ha tingut problemes, però s’han agreujat molt des del càncer i la mort d’una persona molt propera, a qui anomenaré C.. Ara, aquesta part de la família s’està destruïnt, les boles es fan grosses i ningú fa res. I jo miro a un altre costat perquè em veig incapaç d’afrontar-ho. Sobretot les 3 coses que considero més greus. L’altra part de la família està constituïda per unes persones amb qui tinc més o menys bona relació, que ens veiem poc, però diguéssim que som "correctes", fredament correctes, i després hi ha unes altres persones, governades per "la Bruixa" (o directament la Bruixa), que contribuiexen a que la Bruixa vagi fent lliurement. Ella ens enverina, ens insulta, ens humilia. Ella és culpable que la C. hagués passat per una depressió greu, que patís un trastorn d’ansietat greu durant tota la seva vida, que necessités ajuda psiquiàtrica, i medicació, i que es passés molts dies i moltes nits plorant. I crec que això va causar en part aquell càncer. Sé que no ho puc demostrar, que són suposicions meves no basades en cap fet científic. Però és igual, això mai li perdonaré a la Bruixa.

Aquesta nit he sommiat algo estressant. En el somni jo em trobava malament i el metge em receptava medicaments pal·liatius, dels que es donen als malalts terminals.

No acostumo a pensar en la C. Almenys quan hi penso no és algo trist, senzillament recordo algunes coses de tant en tant. Però ara potser estic molt més sensible perquè veig venir el dinar que se m’acosta. Aquest cop serà el pitjor de tots, perquè hi ha notícies noves, sucoses, i la Bruixa farà mal, molt de mal. I el que em fa més ràbia és que jo seré la única ferida. Perquè tot el despreci el dirigirà, com sempre, a la part de la família que m’ha estimat a mi. A la part de la família que ara està xunga. A la part de la família que em queda després de la mort de la C.

I de tot això només em veig capaç de parlar-ne amb vosaltres tres. S., S. i D. necessito anar a fer un cafè amb vosaltres.

[@more@]

Comentaris tancats a conflictes

Les cançons de la meva vida

L'alepsi m'ha passat un altre meme. Capulla!!

La cosa és, simplement, decidir quines cançons posaria en un CD que es titulés "les cançons de la meva vida".

1. Should I stay or should I go (The Clash): per aquells matins que arribo a la uni i abans de dir hola us canto el que estigui escoltant en aquell moment.

2. Para hacer bien el amor (Raffaela Carrá): per aquelles sessions frikis que van començar a la festa major de la UAB de l'any passat, i que ja mai han parat. Pel viatge a Holanda.

3. Senyor pirotècnic (la Gossa Sorda): perquè va ser la primera cançó del gran vici posterior. Per què va ser "el descobriment". Quin mal em vau fer capulles, el dia que em vau passar pel msn aquesta cançó! jejejeje

4. La posada de los muertos (Mago de Oz): i aquelles nits tan salvatges! i aquell video cantant amb l'Oscar, la nit del meu cumple, dels 21, amb la Mireia… xDD Alza tu cervezaaaaaa brinda por la libertaaaaaaaaaad!!!

5. I want it that way (Backstreet boys): per què tots tenim un passat. Per la Paola, i per l'Ariadna.

6. Call on me (Eric Prydz): per què sí!

7. Como lo tienes tú (Pereza): per què és la descripció perfecta de la meva personalitat, i dels meus enamoraments… "Un día quiero dejar el mundo entero por ti, la misma noche me aburro y no eres para mí, como quisiera tenerlo tan claro como lo tienes tú"

8. Paraules d'amor (Joan Manuel Serrat): per la meva mare.

9. El sol no regresa (la Quinta estación): per què és la descripció perfecta d'una sensació que tinc de tant en tant, que vaig tenir fa uns anys durant molt de temps: las nubes se van, pero el sol no regresa.

10. Resistencia (Ska-p): per què és una de les mítiques. Com "Cannabis".

11. Menja avellanes (Els Pets): pels estius d'infància.

12. Hips don't lie (Shakira): pels efectes que provoca en certes persones…

13. Let it be the night (Kim Lukas): per la època adolescent de les tardes light… per la Júlia i la Paola.

14. Be my baby (the Ronettes): pels viatges en cotxe amb el CD de Dirty Dancing, fa molts estius.

15. Heaven knows (the Corrs): per la sensació que provoca.

16. La revolta de l'ànima (Obrint pas): per Pamplona i tot plegat. Pel viatge inolvidable.

18. La cançó de la meva iaia.

19. Dragostea din tei (O-zone): la època Paladium a Sabadell. Inolvidable.

20. Don't stop me now (Queen): per The Three Sisters, a Edinburgh. Per aquelles grans nits!!

21. All the small things (Blink 182): per l'adolescència, per la ESO, per aquella gent a qui ja no veig mai, ni ganes.

22. I will survive (Gloria Gaynor): al cotxe de la Sara, aquest estiu, amb les finestretes baixades del cotxe.

23. Fly on the wings of love (XTM featuring Annia): a Escòcia.

24. To love you more (Celine Dion): per què m'encanta.

(…)

[@more@]

10s comentaris

dissabteeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee

Aquest matí m'he aixecat, he fet feina de la uni (resums i tal), i després he anat a estirar-me al sofà i a mirar la tele, acte seguit m'he adormit. M'he despertat a l'hora de dinar.

I ara aquí estic. M'espera un munt de roba planxar, i acte seguit sortir de casa i no tornar fins demà al matí… jejeje… sí… crec que aniré de compres, deixaré les coses a casa, aniré a veure als meus avis, soparé allà, i després me n'aniré de festa amb la Sara i l'Alepsi. Sí, senyors. Intentarem superar la última nit de farra, que va ser bestial. La última nit de farra… ara us l'explico… "más vale tarde que nunca!" jejeje

Doncs resulta que l'Alepsi i jo volíem sortir però no trobàvem a ningú: la Sara estava fora, la Trastu estava fora també, la Guio tenia febre, la Júlia també tenia febre, etc etc… bé, jo ja estava desanimada i tot, quan de cop vaig veure que tenia un sms. La Maria i la Maria del Mar volien anar a una discoteca pija del carrer Aribau que segur que tots coneixeu. I la truco i li dic: "tiaaaaaaaaa, vale! però primer heu de venir a sopar per Gràcia amb l'Alepsi i amb mi". I així va ser. Ens vam disfressar de pijes (som persones altament adaptables… que toca un aire pijo, doncs un aire pijo, que toca un aire hippie, doncs un aire hippie… xDD).

I aquesta és una llista de les coses que vam fer:

  • entrar al restaurant i seure al costat de la taula de tius, és clar.
  • emborratxar-nos.
  • clitxar al cambrer i riure cada cop que venia, i comentar "joder que bo que està" assegurant-nos que ens sentia.
  • aconseguir somriures del i amb el cambrer.
  • aconseguir un roce (sí, sí, un lleuger tocament) amb el cambrer.
  • agafar un tovalló i escriure-hi el meu mòbil amb un pintallavis (sí, sí, això és cert). Deixar-lo sobre la taula abans de marxar. Pel cambrer.
  • donar mitja volta i agafar el tovalló en un acte de vergonya inexplicable.
  • anar a un local buit i fer una sessió de fotos (eròtico-festives-etíl·liques, però vestides, eh? xDD) entre nosaltres.
  • aconseguir que vingués el RRPP i DJ del local a convidar-nos a les 4 a xupitos.
  • aconseguir que el DJ ens posés totes les cançons que vam demanar.
  • aconseguir 3 o 4 rondes més de xupitos gratis.
  • conèixer a una estrella de Broadway.
  • marxar a la discoteca que volien les Maries.
  • entrar a l'altra discoteca.
  • aconseguir guardarropia gratis.
  • conèixer a uns quants tius (eren bombers!).
  • (…) jajaja…

Doncs això… aquesta nit a veure què ens trobem… a veure qui ens troba ^^

I ara abans que se m'oblidi, he vist que alguns de vosaltres us heu interessat per les meves habilitats fent entrevistes… bé, me'n surto bastant bé, però encara em poso molt nerviosa…

I ja per acabar he vist això: la gemminola em passa un meme d'una sola pregunta: "Triar el post dels vostres blocs que més us hagi agradat i dir el per què"

Mireu, el meu post preferit crec que va ser el dels accents morbosos. Què per què? Bé, sé que ara això està mal vist per la blocosfera, però em va emocionar aparèixer a la llista de blocat dels articles més comentats. 61 comentaris!! jejeje. D'altra banda, vaig descobrir a l'Olenska, i li vaig prometre fer un intercanvi d'amics 😉 jejeje… I va ser molt interessant anar llegint les opinions dels blocaires, no sé, em va agradar.

Buenu gent, me'n vaig a fer coses, petons i cuideu-vos!

[@more@]

 

6s comentaris

Bolets

Conversa en una aula qualsevol, a les 9,30h del matí:

– Jo trigo més d’una hora en arribar aquí cada matí

– Tia i per què no vas escollir anar a la UB? (esta bé que em preguntis això a 4t de carrera)

– N

[@more@]

Comentaris tancats a Bolets

Tinc por

 

Tinc por. Demà faré la meva primera entrevista… és a dir, jo seré l'entrevistadora… Se'm posarà davant un home de 30 i picu anys, i jo, he de mostrar seguretat en mi mateixa, i credibilitat. Haig de fingir que domino el que estic fent, tot i que… ja us dic ara que no. Bé, aquest dia havia d'arribar. Em dono ànims i penso que faci el que faci… sempre ho podria fer pitjor! jejeje

Nus a l'estómac. Nus a l'estómac. Nus a l'estómac.

[@more@]

18s comentaris