Sara t’estimo, un cop més

Aquest és el meu 2n homenatge a la Sara. Per la manera com dius les coses!! xDD. El 1r era aquest, recordeu?

Escena: ahir a les dotze i quart de la nit, davant l'Estació de Sants.

(ens trobem unes amigues i xerrem uns deu minutets, aleshores de cop, jo dic):

maduixeta: eeeei noies per cert, mireu m'he canviat el cabell de color!

Sara: però maduixeta, si estàs igual que abans!

maduixeta: snif

Les perruqueres em timen… per què?

Per cert, la quimifarra va ser increïble… xDDD quan és la pròxima festa???

[@more@]



11s comentaris

Ho he fet!

M'he tenyit de morena! Ah no, buenu, això era la idea que jo tenia al principi… al final m'han posat un castany tan clar que sembla el meu color natural… en fi, almenys estic diferent! 😛

[@more@]



7s comentaris

A vegades sóc molt lúcida…

Abans de començar a escriure, perdoneu-me si ja porto una bona temporada que trigo en respondre comentaris, o si no llegeixo tants blocs com abans ni hi deixo tants comentaris, últimament tinc molta feina i estic molt mandrosa 😛

Bé, avui compartiré amb vosaltres una de les millors converses que he tingut mai.

Personatges: la meva amiga J. i jo, quan teníem 14 anys, caminant pel barri.

mmm potser primer us hauria de ficar en context… vejam… quan anava al cole, més o menys des de quart de primària, estava ficada en un grupet de 4 amigues: la C., la S., la J. i jo. La veritat és que mai em vaig sentir pertanyent a aquest grup, perquè sentia que no tenia res a veure, res en comú, amb elles (tret de la J.). Però ja sabeu, quan un va al cole, els seus companys de classe han de ser per força els seus amics (a no ser que un faci activitats extraescolars i conegui a més gent). Jo de petita era una nena més aviat tímida, amb poca passió per la vida, em sentia fora de lloc, com si aquest no fos el meu món, no sé com explicar-ho.

Bé, doncs això. Algun dia algú va decidir que érem millors amigues. Ho vam establir com a norma explícita. La S. i la J. eren millors amigues. I la C. i jo érem millors amigues. Estúpid, oi? doncs així ho teníem establert. I era obligatori explicar-nos tots els secrets i totes les coses.

Un dia anava passejant pel barri on viu la J. (és veïna dels meus avis, i per tant ens vèiem alguns caps de setmana pel barri). Ella m'estava comentant no-sé-ben-bé-què, i que tal i qual, i que li explicava totes les coses a la S. Totes totes. Perquè era la seva millor amiga. I em va dir:

– Maduixeta, tú se lo explicas todo a la C.?

– Pues no, no se lo explico todo… ¿Tú en serio se lo cuentas todo a la S.?

– Yo sí, … dijimos que nos lo diríamos todo, ¿no?

– Mmmm… es que sabes que pasa? Mira, yo no digo que no le tenga cariño a la C., o que no sea buena amiga, pero… desde luego, ella no es mi mejor amiga. Aunque sudo de decírselo, porque a ver si le va a sentar mal… No sé, tia, de hecho, y si te soy sincera, aquí la que es mi mejor amiga eres tú, y a quien le cuento las cosas es a ti. Y S. y C. sinceramente,… son muy majas pero yo no les contaría mis cosas.

La vaig impressionar amb aquest atac de sinceritat. Jejeje… A partir d'aquí vam començar una tarda de confessions. Em vaig quedar tant a gust després de dir totes les meves grans veritats!!

I el temps ha parlat per sí sol. Tan sols mantinc el contacte amb dues amigues d'aquella època. A una la tinc estudiant a València (la P.), i l'altra és la J.

[@more@]



7s comentaris

La festa major de l’Autònoma!!

Aquest matí he sortit de casa sense esmorzar. No he tingut temps perquè prou feina tenia buscant roba per posar-me, planxar-la, i tal, i buscar jerseis varis per la tarda quan refresqués…

Però vaja, he sortit de casa molt contenta, feliç perquè el dia de la festa de la UAB sempre és un gran dia, sempre surt el sol, fot una calor que ni al juliol, i hi ha la tira de tius bons campant pel campus… xDDD

He pujat des de Barcelona amb l'Alepsi i un cop allà ens hem trobat amb l'Eva. Acte seguit hem començat a trobar-nos a amigues i amics diversos.

fmuab06

He començat a beure (sí, sense haver esmorzat, ni dinat) i he pillat una turca guapa, amb el riure fluix i tal. He estat cridant, rient i fent fotos: 113 fotos!! Jajajaja

He aconseguit de gorra (o sigui gratis): una birra (gràcies al custey) i una coca-cola (gràcies montse), i ara que hi penso, l'alepsi m'ha pagat una aigua de valència… jajaja… ueeee!! que bona i que fresqueta estava 😛

fmuab06

Com tots els anys, hi havia un concert, però hem sudat bastant… em consta que era un grup conegut (lo qual no vol dir que jo els conegués), però vaja, tampoc n'hi havia per a tant… em van molar més "strombers" l'any passat… és clar que la situació era diferent… xDDD

fmuab06

He trobat a faltar ballar les cançons de la Rafaela Carrá i la sintonia de "Musculman" com l'any passat, però vaja, què hi farem? no tot podia ser perfecte…

fmuab06

Una de les coses més divertides ha estat el Twister que teníem muntat a la paradeta de Psicologia, és que tenim unes companyes molt catxondes!!! 😛 i molt guapeeeeeeees!!! ^^

fmuab06

Bé, i res més… vaig a posar-me el pijama i a intentar passar la ressaca xunga que estic patint ara mateix… ai quin mal el caaaaaaaaaaaap!! xDDDD

Però que bé m'ho he passat!!

[@more@]

9s comentaris

Moments àlgids de la meva pre-adolescència

Fa uns quants anys, en la meva pre-adolescència[@more@]

Comentaris tancats a Moments àlgids de la meva pre-adolescència

Delícies

Avui els diaris i els telenotícies (encara) parlen de política. Però com que jo considero que ja n'he tingut prou, passo pàgina. Ja vaig votar quan va tocar, i ja vaig donar la meva opinió dels pactes. Ara ja està. De tant en tant ja està bé preocupar-se per aquests temes, però només fins a cert punt, i sempre relativitzant. Hi ha vida després de les eleccions!! De fet, hi ha la mateixa vida que hi havia abans. I si no és així, sincerament, ara mateix m'importa ben poc.

Gaudim de la vida!! Tornem-hi!!

He passat un dia deliciós. No m'ha passat res estrany, res emocionant. No pas. Però he estat relaxada. Gaudint del plaer immens de poder sortir al carrer amb abric i no suar, de sentir la fresqueta, i el vent a la cara. D'arribar tard a classe, però sense atabalar-me, sense córrer, caminant pel caminet de cabres que enllaça la meva facultat amb els ferrocarrils. Prenent apunts atentament, i quedant-me embobada amb el discurs d'un dels millors profes que he tingut mai. Fent alguna campana en bona companyia (una amb la Sara i una altra amb l'Alepsi). Disfrutant amb la sensació de lleugeresa que et queda després d'anar al lavabo (sí, i a qui no li passa?). I tancant els ulls al tren, camí de la feina, simulant que dormo quan en realitat estic sommiant desperta… amb res en concret, amb ningú en especial… però fantàstic… ara direu: "maduixeta t'has fet una palla mental, potser?" buah, és clar que sí! jajajaja

I ara aniré a dormir i tindré un somni fantàstic… i quedarà menys per la festa de l'Autònoma, que serà de puta mare, i quedarà menys per totes les altres coses fantàstiques que encara m'han de passar. Perquè a vegades se m'oblida que encara sóc jove i que hauria de veure un altre cop "El club de los poetas muertos" i tornar a sentir allò del carpe diem. Mi capitán!

Demà tinc ganes de delícies, tant se me'n fot quines, les que vinguin!!

[@more@]

14s comentaris

Sincerament crec…

… que més valia que ERC no hagués pactat amb ningú: ni CiU ni PSC, i que s'hagués estat 4 anys fent oposició.

Quin panorama, estimats blocaires, quin panorama!

[@more@]

9s comentaris

Barrakes de Girona!

Us recomano la crònica de la nit feta per l'alepsi.

Quin desfasse ahir a la nit! des d'agafar el tren mig minut abans que marxés, fins a arribar a Girona i no tenir ni puta idea d'on era la festa! Per sort, la nostra amiga gironina, la Maria, ens ho va solucionar per telèfon… jeje.

Buenu, va ser arribar i comprar castanyes, pim pam, i mirar-nos les atraccions de les fires i tal. Arribar a la zona-guapa on les barrakes, i veure un fotimer de tius bons, que cada cop que en veia un d'aquells queia de cul, amb aquell accent que tenen… bua, em desfaig……. aiiii però quin nivellàs hi teniu, allà a dalt!! Total, que vem pillar un cubata, vem estar trucant a la Mireia, una amiga nostra de Banyoles, i després vem veure un sms de la Maria, i vam pensar que era massa d'hora i no hi havia prou gent, així que vam tornar a la zona de les atraccions, bastant chola, les coses com són, jeje. I aleshores la Sara i jo vam veure els aneguets… una passió d'infància!! i ens va agafar un arrebato de passió… "vaaaa juguem als patitos, vaaaa que em fa molta il·lusió!!" i pim pam, les gitanes de la paradeta flipant amb nosaltres, l'Alepsi amb la càmera de fotos morta de vergonya aliena, immortalitzant-nos a la Sara i a mi, pescant aneguets, als nostres 21 anys, amb una passió que ni els nens de 5 anys! xDDD

a

Bé, i després del numeret, vam tornar a les barrakes, a beure més, i a liar-la una mica. Ens esperaven a on les jerc, i allà vam anar. Musiqueta bona (tot i que al final ja es repetien molt, que vam cantar l'estaca com a mínim 4 vegades). Allà a prop, en un moment àlgid, vaig xocar amb un skin-head i li vaig tirar part del cubata al terra, el tiu em va dir no sé què, però al final em va perdonar la vida… tongue.png jeje, pobre, amb la cara de "perdona perdona perdona" que li vaig posar…

I després ens vam trobar a la Maria, i als seus amics, i vam estar per allà… entremig van caure 4 entrepans,… i això que érem 3 i que anavem fins al cul de castanyes… Aleshores vam perdre de vista a la Maria, i ens vam trobar amb uns amics gironins de la Sara, així que vam estar una estona amb ells, però no sé com els vam tornar a perdre, i aleshores vam anar per lliure fins a trobar a la nostra amiga, la Mireia de Banyoles. Més abraçades i comentaris "osti quanta gent hi ha…" pim pam, però ella també va acabar marxant, així que vam tornar a donar una volta per les fires, nosaltres 3 soles, vam comprar xurros de xocolata (però quina gana que tenim! això no és normal!!) fins que el fred va ser tan intens que vam preferir tornar a la multitud de les barrakes. Altre cop sonava "l'estaca". Joder canvieu el cd! jajajaja… buenu, i aleshores vam començar a conèixer homes diversos. El que més ens va impactar va ser un que va venir i ens va picar l'ullet. I li vaig dir a la Sara: "tia aquest ens ha picat l'ullet". I ell, a darrere, em va sentir i va tornar. I ens diu: "que, ja esteu comentant mira que xava que sóc, eh?". I nosaltres: "què?" I ell: "sí dones, que sóc de Barcelona". I nosaltres: "ah, nosaltres també". I ell: "ai, pensava que ereu les típiques gironines , i que ara estaveu comentant que sóc xava". I nosaltres: "¬¬" En fi, aquest va desaparèixer ràpid… i res, ens van parlar uns quants més, molt bon rollo, així amb alegria i tal.

I a les 5, camí de la renfe. Ai quin freeeeeeeed!! Lo millor va ser quan un (o una) es va cansar de passar ferd al carrer i va forçar la porta per entrar a l'estació, i ja tot va ser una avalanxa… xDDDD i res, a les 9 i picu a casa, 2 horetes de son, i ara aquí, al bloc… ^^

res, que ens ho vam passar de puta mare, com sempre!

a

Tan sols tinc una mala notícia: vaig perdre la meva xapa que diu "No More Dramas", allà per la zona on estava la barraka de les jerc… snif… si algú la troba, que sàpiga que era meva, i que li tenia molt de carinyu… aish!

[@more@]

5s comentaris

pigues de xocolata

Sóc una dona plena de pigues. De petita no m'agradaven. Ara m'és igual, indiferent.

Ara m'estava mirant al mirall. I n'he descobert una de nova. Però… ah! desastre! drama! és una piga grossa i amb una forma sospitosa… ai ai… PERÒÒÒ… falsa alarma! tan sols és un tros de xocolata que m'ha caigut per sobre abans… He volgut llepar-me-la, per assaborir la dolçor… mmm… però la llengua no m'arribava (vaia imatge! xDD), així que res, he optat per treure-me-la amb un dit, i de pas anar a dutxar-me…

[@more@]

7s comentaris

post-eleccions

Aquest matí he fet campana a la uni i porto tot el dia veient la tele. He vist una estona al Cuní. He vist una petita entrevista que li ha fet a l'Albert Rivera de Ciutadans, i després he vist a la Pilar Rahola comentant l'abstenció i donant també la seva opinió dels de Ciutadans. M'ha agradat molt el discurs de la Pilar Rahola. Certament, sembla increïble que el senyor Rivera aquest es vengui com a no-nacionalista, quan probablement el seu partit és el més (anti)nacionalista de tots. Qui li ha pagat la campanya al senyor Rivera? La COPE? El Mundo? Ja es veurà amb el temps. De moment aquest Albert Rivera em cau encara pitjor que el Piqué. He dit.

[@more@]

13s comentaris